Organigrama del funcionament de l’ONU

Els 5 punts de l’exercici 2 es distribuiran de de la manera següent:
1) 1 punt
A la primera qüestió l’alumnat ha de descriure l’organigrama amb els principals organismes. [0,5 punts] Cal que situi la fundació de l’ONU al final de la Segona Guerra Mundial i amb l’objectiu de fer-ne una eina de seguretat mundial. [0,5 punts]
2) 2 punts
A la segona qüestió l’alumne/a ha d’indicar que l’ONU es va crear l’any 1945 amb la promulgació de la Carta de San Francisco i amb la finalitat de resoldre els conflictes internacionals per la via pacífica i a través de la negociació. Els principals objectius eren:
igualtat sobirana de tots els estats, no ingerència en els afers interiors de cada nació, dret dels pobles a disposar d’ells mateixos i reglamentació pacífica dels conflictes entre els països. Des del primer moment van formar-ne part 46 països.[0,75 punts]
Respecte del seu funcionament, l’alumnat ha d’assenyalar els organismes essencials: El Consell de Seguretat, el Consell Econòmic i Social i l’Assemblea General. Ha de comentar que aquesta està composta per les representacions de tots els estats membres i que els cinc grans (EUA, URSS, Anglaterra, França i Xina) tenen dret a vetar-ne les resolucions. Finalment, l’alumne/a pot fer esment d’alguns dels organismes especialitzats de l’ONU com la UNICEF, l’UNESCO, ... [0,75 punts]. L’alumnat ha de referir-se a la Societat de Nacions com l’organisme que va tenir la mateixa finalitat en acabar la Primera Guerra Mundial. [0,50 punts]
3) 2 punts
A la tercera qüestió l’alumne/a ha de resumir les conseqüències de la segona guerra mundial:
- enormes pèrdues humanes pels bombardejos i per les morts en els camps de concentració i d’extermini (més de 50 milions de persones mortes i gran quantitat de ferits i de mutilats);
- enormes destruccions materials (destrucció de ciutats, d’indústries de vies de comunicació), especialment a la Unió Soviètica, a Polònia, A Alermanya, a Japó, a França...;
- modificacions en les fronteres d’alguns estats i desplaçaments de població; [1 punt]
- decadència econòmica d’Europa i pèrdua d’hegemonia mundial;
- consolidació d’Estats Units i de la Unió Soviètica com a grans potències mundials;
- Bipolarització del món al voltant de les dues grans potències mundials;
- feblesa de les potències colonials davant les colònies, la qual cosa afavorirà el procés de descolonització;  [1 punt]

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya Pàgina 5 de 5
PAAU 2000
Pautes de correcció LOGSE: Història del mon contemporani

Discurso de Churchill

a. ¿A qué se refiere Churchill con la expresión telón de acero? Razona tu respuesta. (10 puntos)

La expresión “telón de acero” se hizo famosa precisamente a partir de este discurso de Churchill.
Desde ese momento se utilizó durante la época de la Guerra Fría para referirse a todos los países de Europa del Este que pertenecían al bloque comunista liderado por la Unión Soviética.

b. Churchill dice: “Es preciso que los pueblos de lengua inglesa se unan con urgencia para impedir a los rusos toda tentativa de codicia o aventura”. ¿Cuál fue la actitud de Estados Unidos y Gran Bretaña frente a la Unión Soviética a partir de ese momento? Analiza el contexto histórico de los años posteriores. (10 puntos)

Normalmente se considera este discurso como el pistoletazo de salida de la Guerra Fría, es decir, la larga y abierta rivalidad que enfrentó a EE.UU. y la Unión Soviética y sus respectivos aliados desde el final de la segunda guerra mundial hasta la caída del bloque comunista en 1991. Churchill advierte a Estados Unidos de que es necesario enfrentarse a la Unión Soviética y frenar su avance, que le está permitiendo incorporar a todos los países de la Europa Oriental a su área de influencia.

font:
PRUEBAS PARA LA OBTENCIÓN DEL TÍTULO DE BACHILLER PARA PERSONAS MAYORES DE 20 AÑOS. Convocatoria 2011

Mapa L'Europa dels blocs   

 Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya
PAAU 1998
Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani

A la primera pregunta, l'alumnat ha de descriure, de forma ordenada, la informació que proporciona elmapa, esmentant les àrees europees que conformen cada un dels blocs i quina superpotència està alfront de cada bloc [0,5 punts]. També l'ha de situar cronològicament en el context de la postguerra mundial, moment de relacions extremament tenses i de ruptura entre l'URSS i els EUA [0,5 punts].
A la segona pregunta, l'alumnat hauria de comentar les causes següents: diferències entre els sistemes soviètic i nord-americà, intervenció dels Estats Units a Europa a través del Pla Marshall, blocatge de Berlín, crisi de Txecoslovàquia, etc. [Aquesta part es podria puntuar amb 1,25 punts]. A continuació hauria de definir les dues organitzacions com a militars i donar la data aproximada de la seva creació. [Puntuació: 0,75 punts]
A la tercera pregunta, es valorarà fonamentalment la caracterització de les relacions internacionals atenent als aspectes de: confrontació ideològica, tensió, rivalitat, cursa d'armaments, enfrontaments indirectes entre les potències sense arribar a la lluita armada directa, etc. [1 punt]. Pel que fa a la descripció d'algun conflicte (Corea, Vietnam, algun dels conflictes entre Israel i els països àrabs), si aquesta es realitza adequadament, encara que no s'aprofundeixi, caldria donar la puntuació màxima [1 punt].

Discurs de Foster Dulles

Solucions Prova d’accés a CFGS. Història del món contemporani. Convocatòria ordinària. 2004 - 2/ 3 -
Proves d’accés a CFGS. Part específica. Història del món contemporani.
Convocatòria ordinària. 2004.


1. El text es refereix a l’amenaça que representava l’URSS per als EUA segons un Secretari d’Estat. Aquesta amenaça ve representada per diversos factors: l’extensió territorial de l’URSS i els seus aliats així com per la nombrosa població; el perill militar; l’agitació contra el colonialisme i contra les desigualtats socials. La solució d’aquests problemes ha d’ésser una organització militar: L’OTAN. (1 punt)
2. La II Guerra mundial va tenir com a conseqüències principals les següents: Pèrdues humanes i materials, pèrdua de l’hegemonia europea en favor dels EUA i l’URSS, nova distribució territorial d’Europa, la fundació de l’ONU i també es pot parlar de decepció moral generada pels camps d’extermini, pels bombardeigs massius sobre la població civil i el llançament de la bomba atòmica. Indirectament es pot parlar de la reconstrucció d’Europa i de la guerra freda així com de la descolonització i la configuració del Tercer Món. (2 punts).
3. En la reconstrucció política del món després de les conferències de Teheran (43), Ialta i Postdam (45) es va decidir la desmilitarització i ocupació d’Alemanya, però el repartiment dels territoris europeus en dos blocs oposats, un representat pels EUA i l’altre per l’URSS originà una forta tensió politicosocial anomenada guerra freda. Es caracteritzava per la presencia de dos sistemes econòmics diferents (capitalisme, socialisme) amb plans específics (Pla Marshall, COMECON), dos sistemes polítics (democràcia parlamentària, partit únic), i dues organitzacions militars diferents (OTAN, Pacte de Varsòvia). La guerra freda també es va caracteritzar per la cursa armamentística nuclear i pel desplaçament dels conflictes armats a les perifèries. S’ha dividit en tres parts: La primera fase de 1945 a 1959 on destaca la guerra de Corea i la derrota de l’exèrcit francès al Vietnam així com les persecucions ideològiques (cacera de bruixes, repressió política, social i nacional a l’URSS). Entre 1959 i 1975 es parla d’una època de distensió anomenada “coexistència pacífica” no obstant de la crisi dels míssils a Cuba (1962), s’arribà als acords de limitació sobre les armes estratègiques (SALT) i l’establiment de relacions comercials mútues. La segona i última fase entre 1975 i 1985 caracteritzada per la implantació de règims comunistes a Vietnam, Laos i Cambotja, l’augment de la influència de l’URSS a l’Àfrica, la seva intervenció militar a l’Afganistan, la modernització dels respectius arsenals militars, la desestabilització de l’Amèrica central i el boicot al jocs Olímpics de Moscou (1980) i Los Angeles (1984). (2 punts)

La sociedad de la opulencia

Corrección:

L’exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts que es distribuiran de la manera següent:
1) 1,5 punts
A la primera pregunta es valorarà bàsicament la comprensió per part de l’alumnat de les idees principals del text i que se sintetitzin ordenadament i sense copiar de manera textual. L’alumne/a ha de referir-se a l’augment del nombre de televisors a la societat nord-americana entre 1947 i 1965; a les àmplies possibilitats culturals de la televisió i com malgrat això la programació és molt pobre en contingut; a com la publicitat ha creat noves necessitats i ha uniformitzat els costums, ... [0,75 punts]
En relació al context històric, l’alumnat ha de referir-se a la societat dels seixanta, anys de gran prosperitat econòmica als països capitalistes. [0,75 punts]
2) 2 punts
A la segona qüestió l’alumnat ha d’assenyalar:
- l’hegemonia econòmica dels Estats Units;
- el creixement econòmic europeu, que va comptar amb l’ajut econòmic dels EUA i que fou espectacular, tant dels països vencedors de la guerra com dels vençuts. Aquest creixement no es va detenir fins el 1973 i va ser anomenat el “miracle econòmic europeu”.
- la situació del Japó que també va comptar amb l’ajut americà i que a partir de 1953 va experimentar un gran impuls econòmic que el va convertir en un dels productors més importants del món.
- els signes més evidents d’aquesta prosperitat: creixement sense precedents en la producció, alt grau d’ocupació, extensió i una popularització del consum, un gran avenç en el camp científic i expansió del comerç exterior. [1,5 punts]
L’alumne/a ha d’indicar, també, que una característica destacada d’aquesta època de creixement econòmic va ser la intervenció de l’Estat en les activitats econòmiques i també en múltiples camps de la vida . [0,5 punts]

3) 1,5 punts
A la tercera qüestió l’alumnat ha de fer referència a les conseqüències socials d’aquesta etapa d’expansió: moviments migratoris del camp a la ciutat, gran ritme de creixement de les ciutats, popularització de l’ensenyament primari però també secundari i universitari, entrada massiva de les dones en el mercat laboral, canvi de la vida quotidiana pel fet de fer-se assequibles molta varietat de productes: automòbils, neveres, rentadores, telèfons, transistors, etc. En definitiva, la societat de consum. [0,75 punts]
Ha d’indicar que l’Estat del Benestar és el sistema en el qual el govern es fa responsable de mantenir uns nivells suficients de benestar als ciutadans. És una expresió anglosaxona que es desenvolupa a Occident a partir de 1945. L’Estat del Benestar havia de garantir uns drets a l’individu que es consideraven bàsics com eren el dret a l’educació, a la sanitat, al treball o a una jubilació digna. Els serveis que l’Estat oferia implicaven uns costos que eren satisfets a través del pagament d’impostos per part dels ciutadans, en funció de la seva riquesa.[0,75 punts]

Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya
PAAU 2000 Pautes de correcci ó LOGSE: Història del mon contemporani

L'Estat del Benestar

Correcció:
Proves d’accés a CFGS. història del món contemporani. Convocatòria ordinària. 2001. Solucions.

Primera part
1.1 punt
2.1,5 punts
3.2,5 punts
Es tracta d'un text sobre l'origen de l'Estat del Benestar.
1. L'alumnat ha de ser capaç d'extreure les idees principals del text i situar-lo dins de la construcció de l'Estat del Benestar, línia apuntada per la democràcia liberal acabada la segona guerra mundial i que continua als nostres dies.
2. L'alumnat ha de ser capaç d'apuntar quatre drets que la democràcia liberal ha procurat a la societat:
- assegurar a cada persona el dret al repòs (limitació a l'horari laboral, vacances pagades...)
- dret a la jubilació
- dret a la instrucció
- dret a la salut (Seguretat Social)
3. L'alumnat ha de ser capaç de relacionar els inicis de l'Estat del Benestar amb l'inici, a finals del segle XX, del Neoliberalisme, que planteja la impossibilitat de mantenir les despeses de l'Estat del Benestar i postula que els estats deixin de fer-se càrrec de certs serveis socials.

El creixement econòmic dels anys seixanta

L'exercici es valorarà globalment a raó de 5 punts, que es distribuiran de la manera següent:
Primera pregunta: 1 punt
Segona pregunta: 2 punts
Tercera pregunta: 2 punts

A la primera pregunta, l'alumnat ha de descriure, de forma ordenada, el tipus d'informació que es pot obtenir de les dades. Fonamentalment, cal que remarqui les diferències quant a ritme de creixement econòmic entre els anys 1913-1915 i la dècada dels seixanta [0,75 punts]. També ha de situar aquestes dades en el seu context històric: vigílies i inici de la I Guerra Mundial, inici del creixement econòmic després de la reconstrucció europea amb el Pla Marshall i expansió econòmica durant la dècada dels anys seixanta. [0,25 punts].
A la segona pregunta, l'alumnat ha de definir el PIB com un indicador econòmic que reflecteix la riquesa produïda en un país durant un període de temps determinat [0,5 punts]. A continuació, ha d'indicar alguns dels factors que van propiciar la gran expansió econòmica dels anys seixanta: creixement demogràfic, recuperació de la demanda, fonts d'energia i matèries primeres a bon preu, progrés tècnic i científic que va estimular la creació i l'expansió de nous sectors industrials -electrònica, química, informàtica, etc.-, gran importància de la indústria automobilística, concentració industrial i bancària, regulació del sistema monetari, expansió del comerç exterior, etc. Finalment, l'alumnat ha de comentar que la política econòmica d'aquesta època està influïda per les idees de Keynes i, per tant, es dóna una forta intervenció de l'Estat en l'economia. [Aquestes dues qüestions -factors i política econòmica- es poden puntuar fins a un màxim de 1,5 punts].
A la tercera pregunta, l'alumnat ha de comentar algunes conseqüències del creixement econòmic: notable elevació del nivell de vida, plena ocupació, migracions des de l'Europa mediterrània cap a l'Europa del centre i el nord, accés de nous sectors de la població al consum de béns materials i consolidació de l'Estat del Benestar, caracteritzat per la generalització d'un conjunt de serveis públics per a la majoria de la població, fonamentalment relacionats amb l'educació, la sanitat, els subsidis, etc

Font: Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya 1998. Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani

 Les Institucions europees

1.-¿Quina és la diferencia entre reglament i directiva?
Les directives no específiquen els medis, totes dues obliguen a arribar uns resultats.
2.-¿Com es denomina el pas previ a les lleis?
Recomanacions
3.-Quines institucions europees representen:
L'òrgan legislatiu: El Consell de Ministres
L'òrgan executiu: La Comissió
L'òrgan judicial: Tribunal de Justícia
4.-¿Quants representants tenen les següents institucions?
El Consell: 15
La Comissió: 20
El Parlament: 624
El Comitè de les Regions: 222
5.-¿Quina és la finalitat o principal competència del Consell?
Arbitra en les qüestions que hagin quedat paralitzades per ser conflictives
6.-¿Amb quines altres institucions treballa el Parlament d'Europa?
Consell de Ministres i la Comissió
7.-¿Que fa el Tribunal de Comtes?
Examina els impresos i despeses de la UE. Fa, a més, un informe.
8.-Anomena una competència del Tribunal de Justícia i fes referència a un exemple
Es pronuncia sobre dret Comunitari i Anul.la actes nacionals incompatibles amb els tractats de la UE.
9.-¿Quines són les institucions que són només consultives? ¿Quines altres institucions les consulten?
El Comitè Econòmic i social: Consell, Comissió i Parlament.
Comitè de les Regions: Comissió i Consell
10.-¿Quina és la institució que té la iniciativa i fa la proposta de llei a la UE?
La Comissió
11.-¿Quins factors condicionen les llistes tancades alhora de les votacions?
Que no es poden canviar en cap sentit.

Discurs de Mikhail Gorbatxov 1986

1. El text fa referència al deteriorament econòmic, l’endarreriment científic i tecnològic i la baixa productivitat de l’URSS. L’autor, secretari general del PCUS, atribueix aquest fenomen a la política econòmica de creixement extensiu seguida per inèrcia. El context es el del període conegut com “perestroika” o reestructuració, pertany a la fi de l’ordre bipolar de després de la segona guerra mundial i a la disgregació de la Unió Soviètica. (1punt).

2. L’URSS i els països aliats comercial i militament compartien una ideologia comunista. Es tractava, teòricament, de construir el socialisme per arribar al comunisme, situació d’igualtat entre persones que hauria de permetre la seva realització. El comunisme seguia les aportacions teòriques de Marx (dictadura del proletariat, materialisme dialèctic) i de Lenin (la formació del partit revolucionari dirigent). El socialisme consistiria en una primera fase, després de l’eliminació de la burgesia, en la que l’estat es faria càrrec dels béns de producció (fàbriques, terres,...). En una segona fase, després del desenvolupament econòmic i social, es passaria al comunisme. El partit comunista era l’únic permès
i dirigia la política, l’economia i controlava la societat. El membres del partit controlaven els càrrecs polítics, administratius i social i formaven la classe dirigent del país. El partit celebrava un Congrés cada cinc anys del qual sortia elegit un Comitè Central, el qual triava un reduït Politburó (de 22 membres) del qual sortia el Secretari General, persona que acumulava el màxim poder. En la pràctica es va produir una dictadura del Secretari, o dels dirigents del Partit Comunista. (2 punts).

3. Entre les conseqüències de la disgregació de l’URSS destaquem la desaparició d’una alternativa política i econòmica i l’aparició d’un nou ordre mundial amb els Estat Units com potència hegemònica, i la creació de conflictes regionals deguts a l’aparició de nacionalismes agressius en els antics territoris de l’URSS i alguns dels seus antics aliats. Singularment la disgregació de l’antiga federació iugoslava i la recent guerra dels Balcans, així com la guerra de Txetxènia, il·lustren la situació. En clau interna cal fer notar l’augment de la corrupció i el deteriorament de les infrastructures així com les dificultats per accedir a un sistema de llibertats democràtiques. (2 punts).

Font: Solucions Prova d’accés a CFGS. Història del món contemporani. Convocatòria incidències.2003

Discurs de Mikhail Gorbatxov 1991

1. 1 punt
2. 1,5 punts
3. 2,5 punts

1. L'alumnat ha de ser capaç d'extreure les idees principals del text i situar-lo dintre del "nou ordre internacional" iniciat després de la Segona Guerra Mundial.
   
2. L'alumnat ha de ser capaç d'explicar alguns dels trets (almenys sis) que siguin significatius en el món occidental després de la II Guerra Mundial:
   -L'Europa occidental i EEUU van experimentar un espectacular creixement econòmic.
   -Explotació econòmica del recursos del Tercer Món .
   -Establiment de l’estat del benestar i de la societat de consum.
   -Moviments de protesta des del punt de vista de mentalitats : Hippies als Estats Units, revolta del maig de 1968 a França.
   -Moviments de confrontació amb el sistema: reivindicacions feministes i els moviments d'alliberació dels negres nord-americans.
   -Perestroika a l'URSS.
   -Caiguda del mur de Berlín.
   
3. L'alumnat ha de ser capaç de relacionar la figura política de Gorbatxov i els canvis experimentats a l'URSS:
   -Va intentar incrementar la productivitat i la competitivitat .
   -Augment de la capacitat de decisió de les empreses i limitant el poder de la planificació central.
   -Inici de la democratització del sistema amb la reforma de la Constitució .
   -Convocatòria d’eleccions relativament lliures.
   -Tot l'anterior va significar el final del monopoli del poder del partit comunista.

 

Font: PROVES D’ACCÉS A CFGS. PART ESPECÍFICA. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI. CONVOCATÒRIA D’INCIDÈNCIES. 2001. Solucions.

Les estructures de dependència

 

1) 1 punt
A la primera qüestió l’alumne/a ha de resumir les idees principals del text. Ha d’indicar que en el text s’apunten alguns dels factors que expliquen la situació de pobresa i subdesenvolupament d’Àfrica: dependència econòmica heredada de l’època colonial; nivell de vida més baix que a l’època de la independència; enorme descens durant les últimes dècades del creixement del PNB/habitant (és especialment significatiu el –0,7% del període 1980-90); percentatge de creixement molt per sota del que les Nacions Unides consideren signe de desenvolupament; augment del deute extern ... [0,5 punts]
Ha d’indicar que el text fa referència a la situació d’Àfrica en la segona meitat de segle XX, quan la majoria dels estats ja han aconseguit la indepèndència política, però mantenen una enorme dependència econòmica (neocolonialisme) dels països desenvolupats. [0,5 punts]
2) 2 punts
A la segona qüestió l’alumne/a ha d’explicar que el territori africà va ser colonitzat per les potències europees durant el segle XIX i que, des d’aquell moment, l’explotació dels seus recursos es va fer en funció dels interessos d’aquestes potències i no de les necessitats de la població africana. Àfrica es va convertir en proveïdora de matèries primeres i consumidora de productes industrials fabricats a les metròpolis; els països colonitzadors no van possibilitar el desenvolupament industrial d’aquests territoris. [ 1 punt].
Ha d’indicar, també, que si bé aquests territoris van aconseguir la indepèndencia política al llarg del segle XX, aquesta no va anar acompanyada d’una veritable independència econòmica. Es va iniciar un nou tipus de dependència -el neocolonialisme- caracteritzat per un intercanvi desigual i una dependència financera, tecnològica i ideològica que
provoca un enorme endeutament. Aquesta dependència i els problemes que s’arrossegaven des de l’època colonial van conduir al subdesenvolupament africà. [1 punt]
3) 2 punts
En aquesta tercera pregunta l’alumne/a ha de fer una síntesi dels trets econòmics i socials que caracteritzen els països subdesenvolupats o del Tercer Món. Entre d’altres, es valorarà que expliqui algunes característiques econòmiques com: el baix nivell de producció, l’escassa industrialització, la permanència d’activitats econòmiques tradicionals, la dependència financera i comercial, la desigual distribució de la renda ... [1 punt]
Pel que fa a les característiques socials haurà d’esmentar, entre d’altres: l’elevat creixement de la població en relació als escassos recursos, la insuficiència alimentària, l’elevada mortalitat infantil, la baixa esperança de vida, les escasses possibilitatats d’accés a la sanitat i a l’educació, l’ alt nivell d’atur... [1 punt]

Font: Correcció. Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya. 2000
Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani

 

Examen

Discurs d’A. Jinnah a la Convenció de la Lliga Mulsulmana

Aquest exercici 2 es valorarà globalment a raó de 5 punts distribuïts de la manera següent:
1. 1,5 punts
L’alumnat ha d’emmarcar el text en el context dels anys que van seguir a la Segona Guerra mundial, quan moltes de les antigues colònies no van acceptar el retorn de les velles potències colonials i van exigir la independència política, com en el cas de l’Índia a què es refereix el text (0,5 punts). Ha de fer referència també que el text, escrit pel cap de la Lliga Musulmana de l’Índia, denuncia les pretensions del Partit del Congrés de voler controlar el traspàs de poder per part dels britànics i d’imposar el seu domini sobre tota l’Índia. Per contra, es defensa que l’Índia britànica estava poblada por dues nacions diferents i que la Lliga defensa la partició en dos estats, un per als hindús i un altre per als musulmans. (1 punt)
2. 1,5 punts
L’alumnat ha de saber situar els tres noms que se’ls demana (Partit del Congrés, Nheru i Lliga Musulmana) (0,5 punts). Seguidament ha d’explicar el procés d’independència de l’Índia (extensió del nacionalisme hindú, Gandhi i la no-violència, situació després del conflicte mundial, exigència d’independència, repressió per part dels britànics, acceptació d’un govern provisional i procés d’independència) (0,5 punts) i els problemes que va comportar (enfrontaments entre hindús i musulmans, partició de l’Índia, grans desplaçaments de població entre els dos estats,
situació ratllant la guerra civil, etc.) (0,5 punts).
3. 2 punts
Aquesta pregunta demana que l’alumnat presenti un marc general sobre com les condicions internacionals de la postguerra mundial van afavorir l’inici de la descolonització. Com a factors que van propiciar-la es poden citar:
• la feblesa econòmica (empobriment després d’una guerra devastadora) i política de les metròpolis (que havien estat derrotades, sobretot a l’Àsia, pels japonesos);
• la formació de guerrilles a les colònies per ajudar en la lluita contra l’Eix i que més tard es van transformar en moviments d’alliberament nacional. La difusió dels ideals de llibertat i independència i l’expansió i l’enfortiment dels moviments nacionalistes.
• les declaracions de les dues grans potències guanyadores de la guerra, EUA i URSS, a favor de l’emancipació de les colònies.
• la Carta de l’Atlàntic i l’ONU, que van defensar el dret dels pobles a escollir la seva forma de govern. (1 punt)
Finalment, l’alumne/a ha de comentar com la independència política no va anar acompanyada d’una veritable independència econòmica, i ha de indicar els trets bàsics del neocolonialisme. (1 punt)

Font: Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya. 1999
Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani